Alumnes de CAP

Fa uns 20 anys, quan estava estudiant en un institut del meu país natal (Veneçuela), tenia la il·lusió de ser professora. No obstant això, si algú m’hagués dit que aquesta experiència la viuria en un altre país i en una altra llengua, la veritat, a més de no haver-me’l cregut, m’hauria transmès una mica de por i respecte, sensacions que també tenia en iniciar el meu període de pràctiques a l’Institut Josep Font i Trias, d’Esporles. Així i tot, la seguretat de la meva tutora, Joana Maria Alemany, i la calidesa dels alumnes i dels professors del departament han fet desaparèixer aquests sentiments pràcticament des del primer dia i han transformat l’experiència en un període molt agradable. A més a més, aquesta experiència ha fet que vegi amb altres ulls el meu futur en una carrera docent. És clar, els alumnes, ara i aquí, no s’assemblen al cent per cent a com érem els estudiants veneçolans de fa uns quants anys i, avui dia, els professors són molt diferents en comparació amb els que vaig tenir durant la meva formació. Però, una de les coses que m’ha sorprès molt en positiu, ha estat la companyonia existent entre els estudiants, tant dins com fora de l’aula, i el bon ambient que regna en tot l’institut. Considero que aquest és un punt clau per al bon desenvolupament de tota l’activitat escolar. Agraeixo infinitament els alumnes de 4t d’ESO A i B per ajudar-me a millorar el procés d’ensenyament – aprenentatge, així com també els de 3r A i C per la seva acceptació com a observadora de les seves classes i, en general, a tothom per la seva paciència. Finalment, i no menys important, agraeixo la dedicació de Joana, així com també a tot el personal de l’Institut per haver-me rebut i haver-me fet sentir com un membre més de la comunitat educativa. Sense cap dubte, l’IES Josep Font i Trias és un lloc on fa goig estudiar i treballar.


Malgrat l’absoluta desconeixença de l’IES Josep Font i Trias, des del primer moment -quan vaig començar el període d’observació dels qui serien els meus futurs alumnes i de la dinàmica a classe- em vaig sentir com a casa. La creació de la meva zona de confort tant dins el departament de llengües com a les aules va ser el primer pas que va garantir l’èxit de les meves pràctiques i, per extensió, em va permetre mostrar-me tal com sóc, sense filtres. No vaig sentir ni la vulnerabilitat o inseguretat que una professora practicant pot desenvolupar en una primera instància. La bona relació amb la meva tutora de pràctiques -la Laia-, l’ambient amb membres del departament d’anglès, i la marcada identitat familiar i cooperativa del centre em van fer sentir com un membre més de la família que representa l’IES Josep Font i Trias. A més, la predisposició de professors i professores d’altres àrees també va contribuir al meu aprenentatge de manera transversal, entre els quals destacaria, la possibilitat de treballar en equip sense trepitjar mai el dret a la introspectiva personal pel que fa a l’àmbit personal i al professional, la col·laboració en xarxa que es du a terme amb agents externs al centre, i la voluntat de regir l’aprenentatge de tot l’alumnat sota una mateixa direcció per part de tota la comunitat educativa. Així, em vaig adonar que l’excel·lència acadèmica no és exclusiva d’unes notes finals, sinó del desig de millorar per part del professorat, que transmet aquesta actitud a molts d’alumnes. Però, més enllà dels coneixements propis que una assoleix al centre educatiu, les persones amb qui he compartit aquesta experiència m’han ajudat a entendre la part més humana de ser professora, tal com l’empatia, entendre i respectar la individualitat de cada persona, aprendre a ser la guia o facilitadora (més que la imposició) per a l’aprenentatge significatiu de l’alumnat, i adequar-me a les necessitats pertinents. Tenint dubtes sobre el meu futur com a docent, el meu període de pràctiques i moltes conversacions sobre el tema varen rompre amb estereotips negatius sobre el món de l’ensenyança mostrant-me la millor cara d’aquesta professió, que requereix molta vocació i predisposició a continuar formant-se en un moment liminal que no sabem molt bé cap on avança (llibres o chromebooks?, treballar per objectius curriculars o per competències?, projectes o àrees?, professors o robots a l’estil Black Mirror? -segur que aquesta idea agrada). El meu curt però intens pas pel vostre institut no només m’ha obert una finestra a la part més humana del màster, sinó que ha significat la clau per seguir endavant en el món de l’ensenyança. Per acabar, m’agradaria afegir que, a banda dels berenars meravellosos, me n’enduc molt bon record de tots els alumnes que he tingut. He après més jo d’ells que al revés (llevat d’aquells qui fossin terribles en Modal Verbs!)

Helena Sánchez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s