Intentem recordar els bons moments amb en Jj; no tenc paraules per expressa el que li ha passat, no s’ho mereix. Ell tenia plans per quan es tornés gran: ell volia viatjar, anar a llocs diferents… El món mai no serà igual sense ell, serà una pèrdua molt gran per a tots, perquè tota la gent que el coneixia el consideraven com un germà, el meu germa era el millor, és el millor. Ara ja sé perquè li deien «el amo», perquè era molt bon amic, i mai no feia enfora el membre més debil del grup.
Si teniu un germà gran o petit, per favor, passau més temps amb ells, i jugau amb ell, xerrau de la vida o del que sigui, perquè a mi me encataria tornar-lo a veure. Amb el que ha passat, m’he adonat que la vida és molt fràgil, i que hem de viure una vida al màxim.
Mai no t oblidarem.
Joan, sempre estaràs en cada un dels nostres cors com una llegenda.
De part del teu germà petit, en Marc.
