Concert pro-viatge d’Estudis

Breu reflexió sobre el concert i sobre el fenomen de la influència de precursors sobre hereus estètics en altres arts

Una interpretació musical sempre origina un buit semblant al que hi ha a la poesia entre la veu de l’autor i la del personatge o poema. No tot el que veiem o sentim és compartit sempre per les dues parts. A vegades l’escisió és conscient i es produeix una paròdia. Però fins i tot en aquests casos no hi deixa d’haver un fort component d’admiració. Sovint no reconeguda en un nivell conscient (i en tal cas l’escisió és interna, de caire freudià).

 

Si el bot entre mestre i deixeble és massa gran, encara ens queda una altra opció: la paròdia de tipus humorístic. No importa si la qualitat és clarament reduïda, sinó la pròpia diversió i la que s’encomana al públic.

És clar que els mestres de l’humor no opinaran igual. Per pintar com Picasso, potser al·leguin, cal el talent de reutilitzar Velázquez com si fos un pigment o un pinzel a partir del qual es creï quelcom nou.

I el lector o el públic, ha d’estar sempre vigilant com en un somni, i afinar el senyal que li reveli que tot allò no és realitat. Ha de ser capaç de botar al precipici per prendre consciència d’ell mateix i destriar la polifonia de les distintes veus. Paròdia o paranòia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s