Poema (Ana Larissa Siqueira)

L’ ametller

Feia vent, era ferotge,
feia aire, era voraç
feia oratge, però incapaç,
de fer-lo tomar.

Les seves branques seques
portaven olor de mel,
la seva flor blanca,
volava cap al cel.

Ha perdut la seva fulla,
l’ha canviat per flor,
la transforma en ametlla,
quan arriba la tardor.

Viu amunt
amb la gisca a les branques,
quan tu cantes ell somriu,
a la capçada porta un ocell i un niu.

No sóc l’amo de la terra,
sóc el rei de la muntanya,
visc a la serra,
quan el bon temps m’acompanya.

Ha valgut la gran espera,
a març estic,
està arribant la primavera,
l’ametller ja ha florit.

Ana Larissa Siqueira

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s