Animals fantàstics

RILLODRASERP

Aquest animal és molt especial, té ales de drac, cos de llop i una banya de rinoceront. Viu a les muntanyes de la Península Ibèrica i ve a estiuejar al Barranc de Biniaraix.

Tenen fills cada cent anys i viuen tots sols. Solen arribar a tenir cinc-cents anys, quan moren abans d’aquesta edat, allà on mor, neixen rosers, així que, si veis un conjunt de rosers un dia que hi aneu d’excursió és un rillodraserp mort.

Menja ovelles i quan se’n cansa, menja pins. A la ma, menja peix fresc. És moltferotge i molt fort, li agrada raptar per l’aigua i quan surt la lluna plena, al vespre, crida els seus amics udolant. El que vaig veure era gegant, feia uns deu metres.

Es una criatura que avui dia no és fàcil de veure. Té els ulls verds i el nas com el d’un ca, ho ensuma tot!

Tal com va escriure la gent:: “ És molt simpàtic, no fa mal a ningú i no es deixa tocar, però n’hi ha que són màquines de matar.´´

GIRAFALAZEBRA

 La girafalazebra és un animal que prové de la zebra i de la girafa, una zebra i una girafa amb ales. Aquest animal sol ser de caràcter molt fort, però simpàtic. Normalment és amistós amb la seva espècie i amb els seus pares. Li agrada molt córrer, jugar i volar amb les altres girafalazebres. El que no li agrada gens ni mica és nedar, ni res relacionat amb l’aigua, tampoc no li agrada dormir a l’aire lliure, ja que és un animal molt poruc i té por de les altures de més de deu metres i dels lleons o tigres. Quan aquesta espècie neix, de cap a peus, fa prop devers tres metres fins a tres anys d’edat, a partir d’aquest moment va creixent fins a quinze anys, moment en què s’atura amb devers vuit metres d’altura. El menjar del qual s’alimenten són herbes, plantes i fulles d’arbres. Són uns éssers herbívors i no són depredadors en cap moment de la seva vida. Viuen a les selves tropicals, normalment a les del Brasil, i dormen a grans cabanyes construïdes pels humans. Ja queden molt poques girafalazebres, i per aquest motiu es desconeix.

Marina Mas

AGUIMOGUEPARD

Rep el nom d’Aguimoguepard perquè és una mescla entre una mona, una àguila i un guepard. És un animal salvatge i és bastant alt. Té els ulls de falcó per veure-hi bé i des de molt enfora; té un bec molt curt però que li permet ensumar qualsevol cosa. Unes orelles molt grans com les de un elefant, un coll curt i té el cos com una mona, això el fa ser extremadament àgil i fer tots els moviments. A la cua té el radar dels taurons i li serveix per indicar si està en perill o hi ha un altre depredador que el vulgui atacar. L’Aguimoguepard té les cames de guepard i unes ales molt grans per fugir volant o córrer en detectar senyal de perill.

Aquest animal pot fer qualsevol cosa des de pilotar un avió a cuinar. És un excel·lent caçador des de l’aire i per terra. El seu plat preferit són els “espaguetis a la Bolonyesa”. I el que més li agrada és anar en patinet i és molt àgil per fer cucaveles i tot tipus d’acrobàcies

PAPILIORAMA

Ja ha sortit una nova espècie. És un animal peculiar, especial…no sé si tornareu a sentir parlar d’un animal semblant. Voleu una petita descripció? Si la voleu, aquí la teniu:

Aquest animal és una espècie de zebra; té retxes negres, com totes les zebres… però al lloc on hi hauria d’haver les línies blanques hi ha colors de papallona! Per això l’han anomenat PAPILIORAMA. El seu negre és un negre intens! I els seus colors són preciosos! Té unes potes llargues, uns ulls negres com el carbó. Són molt grans, amb forma ametllada. Així mateix,presenta unes ales de papallona enormes.

Aquest animal pot viure a qualsevol lloc (és clar, que no és petit). Hi ha gent que el té com un animal domèstic, o el tenen al camp. Així mateix sobreviuria a la selva. S’adapta amb facilitat, i això és realment un avantatge. Ell/ella (ja que pot ser de sexe masculí o femení) menja més aviat aliments de colors vius. Sí,com heu llegit, li agraden les maduixes (vermell), les pastanagues (taronja), els pebres (verd) etc… No és difícil d’alimentar.

Manifesta un caràcter…especial. Si es seu amo està content, ell també. Si l’amo del papiliorama plora, ell també. Però que a ningú se li ocorri mai despertar-lo quan dorm. Els seus horaris són els seus horaris i que no se’n xerri més. Però, apart d’això,es tracta d’un animal encantador, amb moltes virtuts.

Paga la pena adoptar-ne un!

animals rvista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s