Abans que la música desaparegui

La vida sense música és com un cel sense estels o un llibre sense lletres.. Sense música la vida no tendria sentit.

Des que vaig néixer escolto música i m’encanta , no podria imaginar-me un món sense música, en silenci.

Ja des de petita tant la padrina com la meva mare sempre cantaven i escoltaven música. A l’escola vaig aprendre flauta , guitarra i més tard vaig estudiar dos anys de cant.

Després vaig formar part com mezzosoprano en diferents corals de Palma.

Però , una de les experiències més gratificants per mi va ser formar part del grup de música “ART I PART”, un grup de músics mallorquins i catalans. Tocàvem diferents estils de música des de rock, blues, soul, folkrock, …

Componíem les nostres pròpies cançons , vàrem enregistrar algunes maquetes en estudis de gravacions a Vàlencia , Barcelona i Madrid i vàrem fer gires per diferents ciutats d’Espanya.

Va ser una experiència fantàstica, enriquidora i molt divertida.

Ah, i com per mi la música és necessària per al dia a dia sempre que puc escolto música de tots els estils perquè m’agraden gairebé tots, des de la música clàssica a jazz, rock, blues, soul, funky, heavy…

LA MÚSICA EM FA SENTIR, AMAR…PERÒ SOBRETOT VIURE.

Nicole Segura ( Orientadora)

nicole

Correspondències.

II est des parfums frais comme des chairs d’enfants”  (Ch.Baudelaire)

Quan enseny la història de la música, sempre m’agrada fer comparacions amb altres arts. Crec que el meu interès personal per la poesia m’ha permès exercitar millor la pràctica d’audició i interpretació musical.

El que diu la música no pot ser explicat amb paraules sense ser traït. A posta pots escoltar una peça tantes vegades com vulguis, perquè és com fer una visita a un altre lloc. Altres formes de veure-ho són del parer que la música ens trasllada, per exemple, a un moment del nostre passat. Les olors també tenen aquest poder evocatiu. Però en realitat l’art fa referència a un món autònom. L’abstracció del material que usa la música impedeix als compositors limitar-se a la descripció, per molt que aquesta sigui la intenció original. La poesia sí que pot caure amb aquest “defecte” (o manca d’autenticitat). És la clàssica diferència entre símbol i al·legoria: la poesia simbòlica no es pot traduir amb “paraules més planeres”. L’al·legòrica, en canvi, just tradueix unes idees en altres més, diguem-ne, adornades.

Un recurs que permet a la paraula elevar-se dels significats coneguts cap a nous significats (o “ocults”, un tendeix a pensar), és la sinestèsia. Crec que podria existir un art relacionat amb el sentit de l’olfacte. Serien composicions efímeres, evidentment, atesa la impossibilitat de reproduir en sèrie i comercialitzar, per exemple, una hipotètica simfonia d’olors estructurada en moviments, temes o variacions com succeeix a la música. Ens hem de conformar que sigui part de “l’art culinari”, o destresa dels tastadors de vins. O ben mirat potser es tracti d’allò mateix, del “do de l’ebrietat”, com deia Claudio Rodríguez.

Andreu Prohens

andreu

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s