Viatge d’estudis: Berlín

Nervis, emoció, il·lusió… sentiments que acompanyen una bella ciutat històrica, Berlín. Un lloc, que, tot i no haver estat votada amb entusiasme, ens deixà sorpresos i meravellats. Sabeu per què? En primer lloc, cal dir que ja el començament del viatge, és a dir, el vol, ens posà un somriure a tots. Encara record perfectament la cara del meu professor quan li diguérem que un dels nostres companys havia perdut el DNI, va ser divertidíssim, i alhora preocupant, però acabà bé (trobaren el seu carnet d’identitat); les cares dels altres passatgers quan; en aterrar, aplaudírem i ens posàrem a cantar (segur que ens aferraren l’etiqueta de turistes tocats del boll) i la famosa maleta rosa rompuda de n’Antònia (que era nova) i la seva reclamació, és clar.

En segon lloc, tenim l’arribada al nostre hostal. Tots pensàvem que seria ‘mini’ i resultà que era un lloc espaiós i … amb guàrdia de seguretat! Pujàrem amb l’ascensor fins al pis corresponent i entràrem a la nostra habitació i, com és evident, ‘jo vull dormir a dalt, jo no…’ i així fins a l’hora de sopar. Ja decidides les posicions per dormir (3 hores diàries) comentàrem les queixes del sopar: ‘Això és cru, això és salat…’. Però, ¿què seria d’un viatge d’estudis sense companyes exigents amb tot el que trobin? (especialment amb el menjar).

Seguidament començaren les visites, a les 8.30h havíem d’estar preparats, però sempre arribàvem una hora més tard. Sort que la nostra guia no tenia l’humor característic dels alemanys. L’Holocaust, el Charles Point, el Museu Tecnològic, Pèrgam, palaus reials… vaja preciositats! Però a alguns ja els havien afluixat les cames i o podien seguir. Ara bé, gràcies al nostre professor José, els que encara tenien ganes de veure Berlín de nit ho pogueren fer, com també descobrir el passat militar d’aquest professor.

Compres i més compres és el que vàrem fer el darrer dia, Acompanyat duna xocolata calenta, cafè o te al teu gust. Passà el dia ràpid i quan ens en temérem, el dia i l’estada a Berlín ja havien acabat. L’alarma a les 7.00h del matí acompanyada de la darrera disputa, si havia de ser en francès, anglès o coreà, però després, com és evident, si el desordre ens menjava, gent que no trobava la camisa, els calçons, el raspall de dents… Increïble… No m’ho podia creure!

Fins al darrer moment fou un viatge d’estudis típic, amb discussions, queixes, balls rialles i ensurts (amb visites inesperades del guàrdia de seguretat). Això sí! Ha estat un viatge inoblidable i únic, que recordaré sempre amb un somriure i amb ganes de reviure aquells dies.

Marina Calafat Caules 4t B

viatge bloc

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s